El voramai ex minister (menomal) Speranza l’ha did, in d’un’intervista, che ghe pias no che la Meloni la va a dì in di Cambere che lu l’ha schisciad i libertà personai e economeghe, che tut el mond l’ha vardad a l’Italia ‘me esempi (credega ai ufo) e che lu l’ha domà scoltad la scenza, por lu, tacad de tucc per havé fad quell che ‘l domandada la sacra scenza.
Pecad che la scenza a l’è no ‘n oracol che ‘l dà foeura soluzzion, a l’è un process, un metod, la scenza l’è bona de dìnn quant che la fonziona una roba e despess comè, ne dis no se fà una roba o men. Quell el revarda pussee la logega, l’etega e i scerne di sgent.
El Speranza, a dì che lu gh’ha dad a trà a la scenza, el mostra de savé nanca cossa l’è el metod scentifegh: al massim l’ha scoltad un quaj dotor che – in d’un secret de carbonaria – el scerniva cossa fà, con bona pas de la revision in tra pari. E nanca semper, vist che adess el se sa che ‘l CTS l’è stad scoltad no in vari cas.
Se propi vun el voeul anca dì de vesses ispirad a la scenza el po no fàll se ‘l scolta domà una part, el gh’ha de scoltà tucc: i dotor, i economista, i sociolegh…
Soratut, lu e la scenza viaggen in su du binari diferent, a scartament divers e con roeude propi incompatibel. La pupart di mesure de bandera de la soa gestion Covid a inn mai stade aprovade de la scenza, quella vera.
I setimane indova che ‘l diseva de no a la mascherina? Quant inn mort per quella scerna lì? El dì de no ai tampon privad? Una scerna de mat, che l’ha fad un frach de dagn al trasciament. La mascherina a l’avert? Una roba cioca che la serviss a nient. L’ora de polizzia? Quella l’è demostrada: trop prest la volza i contagi, sedenò la serviss a nagot.
Che poeu, gh’hem de dìll, el PD almen l’è stad semper onest: se se sem fad mes a cà la sira a l’è per “dà un segnal de severità” e “sedenò el vinc Salvini”. Poeu disen de vesser l’argin al fassism…
Comunque, a mé vedé, el Speranza l’è propi nanca bon de capì el concet de scenza: l’ha studiad scenze politeghe, ma inn scenze tant ‘me la mascherpa a l’è un formai, e l’ha semper vivud de politega. El parla de scenza ma, in del coeur, la ved – circa – ‘me ‘l Croce: mi gh’hoo reson, la scenza a l’è un pseudo-concet.
Ma se ‘l filosof pescares el voleva anca avisà de quei che proeuven a vedé el mond domà con la lent de la scenza el Speranza a l’è inveci l’invers: l’è minga bon de capì la scenza e ‘l se inventa che i so vision morai l’inn. El crimen perfet: quell che pensi mi l’è scenza e donca tucc gh’hann de dàm a trà.
Pecad che, apont, el Speranza a l’è el prim a sostegnì roba contra a la scenza. L’è stad quell che l’ha “salvad”, in del 2020, l’omeopatia, anca se – per la scenza – a l’è zucher pagad a pes d’or che ‘l cura nient. L’ha fad su l’orden di osteopata anca se per la medesina l’osteopatia l’è bona tant ‘me un massagg.
El s’è candidad in di elezzion cont una lista contraria a l’energia nuclear, che la striza i oeugg a quei che pensen che l’è pericolos, e l’ha did de no a ‘n deposit di scorie in Basilicada perchè “l’è sismega”, un poo ‘me se i ingegner che studien ‘sti robe fussen di badee.
Ma, con la soa logega, vist che i scenziad disen – a reson – che ‘l nuclear a l’è net e sigur e i scorie se poden meter, saria de fà subit di centrai. E inveci no, perchè l’è minga la soa idea, donca l’è no scenza.
Quei che disen che “el Speranza gh’ha dad a trà a la scenza”, e ‘l prim a l’è lu, sann nanca indova che ‘l sta de cà el metod scentifegh…