Del marz 2020 el “ris’c” a l’è passad de ‘na variabil de la vita a ‘na roba grama de schivà, a ogni cost.
A gh’è de la sgent che l’è un ann che la strensg no ‘na man o la brascia su nissun, per pagura de contagiàss, e la se inversa se vun el brascia su la morosa che ‘l ved no de trii mes.

Parlà de dacc l’è semper stad vist ‘me una forma de “reduzzionism”: se te fasevet notà che gh’è di class d’età pussee colpid el rivava subit un quajvun a dì che ‘l so cusin, ch’el cognoss vun che ‘l repara i machine del cafè in ospedal, l’ha did che i terapie intensive inn piene de sgiovin, se te fasevet notà che ‘n atività proibida la gh’ha ‘n ris’c risibel “l’ è no zero”, se una mesura restritiva l’è assee liberticida ma la po magara evità mez contagi (per esempi, l’ora de polizzia) la va ben.
Insoma, metii de part la razzionalità, la pagura la gh’ha de governà.
Poeu, l’è rivad el vacin. E, incredibel, anca el ris’c zero per el vacin… l’esist no. Ogni medesina, ciar e patent, la gh’ha di ris’c.
E quand che l’è vegnud foeura che ‘l ghe poden vesser di ris’c con l’AstraZeneca… Sospendud e sgent che la scerniss de fàll no, con bona pas de quej che se meten a fà statistega, a lensger i dacc e a spiegà che “sarien mort istess” (e magara, poeu, eren i stess che daven di reduzzionista a quej che faseven l’istessa roba per el Covid…)
Quand che la se crea ‘na popolazzion che la gh’ha la tema de ris’cia, el farà no, che ‘l sibia per el virus o per el vacin.