Voramai, a vesser sincer, a son mia bon de vedè la diferenza in tra el Cont e ‘l Draghi, foeura che ‘l segond el se neta i cavej. Se parlava de “cambi de pass” ma, a bon cunt, i scerne resten semper quelle.
Pensee, domà, al darer decret, cossa ‘l dis? In sostanza:
- Nient de zona gialda per un mes(disen grazzia i ristorator)
- Sostegn che fann rider (a la fin, i daner, i haveva “trovad” — a debit — el Cont)
- Che ‘l esist domà el virus e no i problema economegh e sociai (a la fin, l’ha did propi el Draghi, che domà i dacc del virus inn important)
Hoo anca provad a netàm i occiai ma, gh’hoo de dìll, a vedi no la diferenza.
Intant, l’economia la resg pu, un mes de sarradura per i ristorator l’è no sostenibel, e la sgent la gh’ha de violà i regolle per mangià, pensi domà ai barber e ai estetista.
El center-destra l’haveva prometud a quej che lavoren de tutellài, ma l’ha fad no, di restorator hann sgiamò nonziad che lor, governo volent o nolent, dervarann de dopo Pasqua.
A bon cunt, per mi, la situazzion a l’è grama: el Draghi el ghe cred ancamò a ‘na sorta de “debit bon” per pagà i sarradure, quand che in Italia a l’è compagn de parlà de “alcol bon” — desgià che ‘l po vesser doperad per salvà la vita ai intossegad del metanol — per podèll dà a ‘n alcolizzad con la cirrosi.
Ma el popol, l’è ‘n paradoss, a l’è minga scemo e ‘l ved che i daner riven no, che i jut de Stat poden no fonzionà ‘me el lavorà e, quej pussee brai, capissen anca che ‘l debit besogna pagàll indree e l’è no inscì bell…
Mi a faria atenzion a fà ‘n decret fina al 31 de avril, se, a scoltà no quej che lavoren e cagàgh adoss a dàgh 400€ — se ‘l va ben — el ris’c a l’è quell de ‘n noeuv 20 de avril…