A sont andad a manifestà con “#ioapro”: podom no lassà i verture domà ai estremista

Nota: un’oltra version de quell articol chi l’è stada publegada, in italian, chi.

Fina a un mes fa me se vedevi no a manifestà insema a #ioapro, un poo perchè ‘l vedevi ‘me un moviment poch definid, un poo perchè, propi per el so vesser “ciapa-tucc”, el gh’haveva dent anca sgent “poch recomandabel”, compagn di anti-vax, di negazzionista, di no-mask e inscì via.

E inveci, ier, a seri in Piazza de la Scala, a la manifestazzion de #ioapro, part de ‘n tour che ‘l finissarà a Roma el 6 de avril, con poeu quej che aderissen che s’incagarann di decret del governo e lavorarann, in sicurezza.

Per prima roba, gh’hoo de dìll, i regolle inn stade respetade. A disaria che, forsi, el 5% de quej che gh’eren gh’haveven no la mascherina e, per fortuna, nissun l’ha did di mincionade in su la mascherina ‘me simbol del domini massonegh e inscì via.

Comè l’ha did ‘na peruchera in sul palch, a l’era l’ora de meter de part i bandere e pensà al futur. E, in di fat, l’è stad inscì: domà per dìv a gh’era vun con la bandera del moviment “Italexit” del Paragon arent a vun con la mascherina con su la bandera coj 12 stelle…

I intervent di imprenditor a inn stad dramategh: sgent che l’ha perdud milion de Euro e l’ha ciapad squasi zero de ristor, sgent che l’è dree a perder tuscoss, mame autonom che inn dree a la ruvina perchè i fioeui poden no andà a scoeula e riessen no a lavorà… Ogni dì ne sbaten in prima pagina i mort de COVID-19 ma, inveci, la restoratriss che l’ha vert a sginer 2020 e l’ha investid 250’000€ e incoeu l’è dree a fallì l’è doma un numeret in la rubrica de economia.

I descor di restorator eren fad propi cont el coeur e la se sentiva la soferenza in di so parolle e se vedeva che anca i carabinier, ch’eren lì a controllà, faseven “sì” con la crapa, ‘me a dàgh reson. E sgolaven anca i gran parolle contra de la Liga e del Salvin, vist ‘me traditor de la causa. Ve disi domà che hoo vist un esponent local de la Liga, mediament important a Milan, lassà la manifestazzion cont el coo bass per quell che hann did.

Poeu, l’ha parlad anca el Paragon. Propi sinzer, havaria preferid che ‘l ghe fuss no un politegh, perchè gh’è di robe che revarden tucc e no domà una fazzion, ma — foeura che per i so descor in su l’Europa e la finanza, che inn stad ‘na frazzion de quell che l’ha did — l’ha parlad di robe cont un sens in sul lavorà e in sui eror del Stat, de la Region e de l’UE in sul vacin.

Per el rest, nient de complotism, nient de roba no-vax o no-mask, domà sgent che l’è disperada, che l’è no jutada del Stat e che l’ha scernid de ciapà in man el so destin, con bona pas del sur Tosa che, de sigur, el gh’ha anca ‘na convenienza a vedé la sgent a cà desgià che pussee temp che lavorom men temp lensgiom i so bojade.

Ma, a son segur, che in la platea ghe anca ‘na bona part de anti-vax e complotista assortid. Ma, quella, a l’è una minoranza sia di italian che di quej che voeulen i verture.

Per la pupart, quej che voeulen tornà a lavorà fann un resonament, che l’è fazil: te me sarret? te me paghet. Se te ‘l fee no, mi lavori. ‘Na roba no grama de intend, che la gh’havaria de vesser in ogni Costituzzion, arenta al concet de “se te foo ‘n espropi te paghi”, che però l’è controversa.

Desgià che sem no tucc statai e politegh che poden anca andà in Senad ‘na voeulta al mes e ciapà la grana, per una mota de sgent lavorà l’è no un caprizzi, ma l’è viver e cont i bej descor di garantid che ne disen che gh’hem de pensà a la salut, respetà i regolle e stà a cà, propi in onestà, se netom i balle.

Propi per quella reson chi, hoo fad la scerna de andà in piazza e parlà vertament di verture: podom no permetès de lassà ‘sta bataja ai estremista, ai no-vax e ai no-mask per pagura de vesser sociad a lor. Lor inn minoranza, nunch, quej che voeulen domà el respet del lavorà e che ‘l governo el recognossa che l’è no bon de sostituìss al lavorà coi so sostegn, sem la magioranza.

E se parlom no, se vem no in piazza, a sarà domà colpa nosta se i verture deventen ‘n argoment di complotista bon per regalà ‘n quaj vot pussee ai so formazzion.

El lavorà, el revarda tucc. Se ‘l governo el risarciss no quej che sarra, se ‘l suta a fà debit insostenibel, ne revarda tucc. L’economia l’è ‘n domino: se borlen lor, res’ciom de borlà tucc.

La storia che “gh’hem de respetà i lesg” la val pu del process de Norimberga. Viver, el val pussee de ‘n toch de carta scrivud de ‘n pirla che l’ha mai lavorad in la soa vita e adess el sgiuga a fà ‘l minister de la salut.

El lavorà el val pussee di 500€ che ‘l Stat l’è bon de dànn se lavorom no. E donca… lavorom, “a dispet del sur Speranza e di sò norm”.

Ma, soratut, gh’hem de sostegnì quej che lavoren, sia cont i parolle, ma soratut cont i facc…

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *