El president De Luca l’ha domandad un tavol per dà pussee de daner a la Bassitalia per rivà al nivell del Nord, cont el Recovery Fund.
L’Italia l’è de pussee de 80 agn che la manda daner al Sud e se ‘l sistema el fuss bon, incoeu, el nivell de desvilup el saria no un problema… Inveci sem semper a parlà de “fà pussee per el Mezdì”, de “fà perequazzion a la Bassitalia” e inscì via…

El problema l’è che inn mai stad dad i strument per creà la richezza, compagn de quej che gh’hem in Lombardia, ma domà di sussidi e di lavorà publegh.
Di setor che inn essenziai per fà una società sciora, compagn de la sanità e de l’istruzzion, inn mitud in pien in ‘sto sistema e donca servissen pu a dà de viver a la sgent che a dàgh un futur. Se per la sanità la gh’è la mobilità sanitaria per la scoeula no e donca gh’è di nivej che inn indegn de ‘na scoeula europea.
Capissarii che se di Stat che inn sortid del comunismo 30 agn fa inn mitud mej de la Bassitalia el gh’è un problema e donca besogna trovà una soluzzion che la sibia no quell che l’ha fonzionad no per agn.
Mi, a credi, che per salvà la Bassitalia el gh’è de besogn de autogoverno responsabel, che l’è quell che hann avud i Stat sortid del giov de Mosca trent’agn fa.
El roeul del Stat central el gh’havaria de vesser limitad, magara cont el jut de l’Europa, a fà su di infrastruture essenziai e a difender el stat de dirit. Tut el rest, in man a Roma, el ris’cia de vesser un mal per l’economia e la sgent de la Bassitalia e ‘l gh’havaria de vesser gestid in manera local, cont un regim de concorrenza in tra i vari entità, una concorrenza che la da i so frut in Isvizzera, in Liechtenstein e in Scandinavia.
Se i entità locai, cont un rigid controll anti-criminalità, fussen liber de lavorà per podè dà di servizzi sarien incentivad a fàll, perchè di bon servizzi menen sgent a viver e aziende a lavorà e menen donca pussee richezza in di casse de l’entità. L’è quell che, in la Confederazzion, l’ha fad el Zugh: l’ha tacad a dà di bon servizzi in manera eficienta e incoeu l’è in tra i pussee sciori de la Svizzera.
Se inveci vem inanz con la strada di daner che inn semper trasad, a la fin, gh’havarem un Nord “col granee voeuj, con sucia la cantina” e ‘n Sud, anca lu, pover e in man a di politegant e senza lavorà o economia.