Riesser. Ma anca riessì o reussì. A parlà cont i lombardofen te sentet di opinion che inn propi different in su ‘sto verb: de quej che ‘l doperen tucc i dì a quej che ‘l schiven e pensen che la sibia un’italianada…
El problema l’è tut in la forma “vesser bon de”, che l’è doperabel, in teoria, sia per quell che in italian l’è “essere capaci di” ma anca per “riuscire”. Di voeulte l’è ciar del contest el significad, però l’è no semper inscì: se domandi a vun “te see bon de installà Linux?” senza dìv se sont in la mè sala machine o a scoeula l’è no inscì fazil intender se parli cont un collega che magara el gh’ha alter de fà o cont un liceista che l’è dree a fà un cors de computer.
In italian “essere buono a” el gh’ha pussee el significad de “capace” che de “riuscire” e, forsi, la situazzion l’ha influenzad un poo el lombard, che però el gh’ha dent di verb ‘me “reussì”/”riesser”/”riessì” almen del 1800.
L’è ciar, donca, che l’è no un’italianada deperlu, ‘me verb, ma el po vesser abussad. Se gh’havaressi de dà un consili a ‘n quajvun che magara l’è dree a impender ghe disaria de doperà “vesser bon de” domà quand che ‘l significad l’è ciar e de doperà “reussì”/”riessì”/”riesser” quand che la gh’è ‘na possibilità de ambigovità