Doman, 15 de sginer 2021, di ristorator han decidud che dervarann, a incagàss di limitazzion del governo.
E fann ben, pensi. L’è comod scondes dree a di fras compagn de “el nemis l’è el virus, no i mesure per contrasàll”, quand che in realtà a sem in tra quej che han havud pussee de dagn, sia del virus che economegh.
L’è anca comod dì “eh, ma in Isvizzera i hann sarrad, in Germania i hann sarrad”. Hii mai vist i cunt publegh elevich e todesch? Lor, con moderazzion, poden sarrà su senza mandà la soa economia — e donca i vite de milion de persone — a s’ciantàss contra un mur.
Lor, a diferenza de l’Italia, hann passad no i darer agn a trasà via daner su daner per pagà pussee guardie forestai del Canada, per pagà di sussidi che servissen a nagot, per crompàss i vot a impienì el setor publegh de lavorent inutil, inscì de trovàss cont un nivell de tassazzion scandinav ma con servizzi indecent.
Se sarren poden, con dificoltà, fà pussee de debit, pagà di ristor e tornà a ‘n bon nivell in d’un quaj ann.
Ma el debit l’è compagn de ‘na medesina, dàlla a ‘n san che ‘l s’è malad l’è ben, dàlla a vun cont el fidegh s’cepad, i rognon mez andad e magara cont un para de cancher a l’è ‘na bona rizeta per la mort.
In Italia l’è normal fà cresser el debit ogni ann per pagà per l’ordinaria gestion, figureves se riessom a trovà una class politega bona de sbassà la spesa publega, portà investiment in del Pajes e render fazil lavorà inscì de pagà el debit che hemm fad.
Paradossalment, anca se i ristor fussen dignitos, i mesure per poeu pagà indree el debit sarien inscì dure de mazzà quej che inn stad boni de soraviv a la pandemia. Ma a l’è ‘n fals problema, desgià che gh’havarem sia de vender el sangh per pagà i debit sia de trovà ‘n quajvun che ‘l ghe l’ha ancamò dopo de la crisi.
E intant cossa l’è che ‘l fa el governo? El vegn a smorzà el foeugh cont un lanza-fiam pien de benzina.
Voeulen vietàgh ai bar de fà l’asport dopo di 18, perchè lor riessen no a controllà i poch bar indova che se formen i assembrament. Colpìnn 100 per educànn 1. E, intant, se besogna fà la passerella per el premier vedom scene compagn de quella chi:
Pensee, cara i mè amis, se ‘l ghe fuss stad no el Cont in del mez: a vedaremm el Tosa che ‘l dis che l’è colpa di zitadin irresponsabel, el Scanzi che ‘l met l’imagin cont una letera strepa-lagrime che ‘l gh’ha mandad un quaj socoritor e ‘l Del Prete che ‘l vosa a volta vos che gh’hem de besogn de ‘n lockdown ‘me castigh. Inveci, tucc fann cito.
E in del menter la curva la cress. No, minga quella del virus, che l’è assee stabil, quella di vacin! Jer la Lombardia l’ha fad i 100’000 e sem a pussee de l’1% de la popolazzion.
E l’Arcuri, quell che per i Sentinell e estremista de sinistra assortid l’havaria dovud gestì la sanità lombarda comissariada, n’ha domandad de fà pussee pian, perchè l’è minga bon de dànn assee de vacin per tegnì una riserva. Almen, gh’hem de dìll, a son segur che ‘l vize-minister Misian el sibia pussee tranquill, adess.
In d’un Pajes disastrad, guidad de sgent che se la va ben l’ha lavorad semper in d’un quaj setor garantid del Stat e se la va mal l’ha mai lavorad (sì, Speranza, parli propi de ti), el gh’è de besogn de ‘n quajvun che ‘l regorda l’importanza per una società de quej che creen benesser e de l’impossibilità de spender e spander, senza nissuna considerazzion per el dopo-emergenza, per el futur de milion de lavorator, de student e de atività.
E quell quajvun, doman, a sarann i ristorator, che farann quell che in Italia l’è voramai una roba de minoranza: lavorà e creà richezza.
Besogna, però, condanà senza dubi i negazzionista e i no mask vari che se sgiontarann per forza di robe. Nunch voeulom el mej per el futur e di politeghe che consideren la nosta situazzion economega assee grama e problematega, per evità che la medesina la sibia pussee grama del mal, lor fann finta che ‘l ghe sia no un mal.
E donca, per sarrà su: viva i ristorant e bar che doman stann vert, in del respet del distanziament, cont i mascarine e tute i mesure de sicurezza che gh’hann, voramai, squasi tucc. Lavorà in sicurezza l’è un dirit de tucc, in d’un Pajes che l’è dree a ciollàss el futur perchè guidad de ‘na class politega senza coltura del lavorà.
Nota: quell editorial chi l’è stad publegad anca in su “La Voce del Nord” in italian.