Partid unegh del debit publegh

El Senad l’alter ier l’ha aprovad un “descostament de bilancc” de pussee de 30 miliard senza nanca un vot contrari e a volta magioranza, squasi istess a la Cambra, indova che gh’è però stad 3 contrari.

L’alter dì la gh’è stada una crisi de governo, finida senza nanca la magioranza assoluda in Senad, e incoeun voten tucc insema.

In su cossè? Pussee de debit.

L’è ciar, ne disen, l’è “responsabilità” per “pagà i ristor”. Ma l’è de bon responsabel caregà in sui generazzion che vegnen 30 miliard de euro de pagà?

Forsi, in Italia, se la gh’è una roba che tucc voeulen l’è quella: fà pussee de debit. E, de fat, menter i “cativ frugai” sbassaven el so e pagaven indree quell che gh’haveven in Italia tucc i governi resiaven con l’Europa per fànn pussee.

E ‘dess vedom i resultad: menter che i alter poden fà de debit per pagàss i sarradure nunch se svesinom a la mort economega. E ‘l pesg el gh’ha de vegnì ancamò…

Perchè un debit inscì volt el po no vesser sostegnud e donca besognarà, se voeulom no fà un guerra contra l’Europa ma, soratut, contra la realtà, pagàll indree.

Cossa ‘l voeur dì? In d’un Pajes indova che la spesa publega, in d’una quaj Region, l’è pussee del 50% del PIL, de fà di taj a la spesa l’è malfà parlànn. Donca, l’unega soluzzion l’è de meter pussee de tasse…

E la pagarann soratut i sgiovin. Lavorà el costarà pussee, dervì un’azienda in Italia anca, el sistema pensionistegh el res’cia de deventà pussee insostenibel de quell che l’è incoeu, desgià che l’è mandad inanz per la pupart a debit.

Però tucc voten a favor, per “responsabilità”. Responsabilità de quatà i eror storegh e corrent e de fàj pagà a l’Italia che la vegn?

E “sarann boni i noster eroi” de sbassà la curva? Disi no quella de la pandemia, ma quella del debit. Che, forsi, in sul longh period la fa pussee mal de quella del Covid.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *