Ora de polizzia: la colazzion di perdent

L’è ‘l bellee del Macron, cobiad poeu de l’Italia e de ‘n quaj alter Stat: l’ora de polizzia, ciovè el diviet de andà in sgir dopo de ‘na certa ora. Una misura de guerra che, ciarament, la serviss a nient per combater un virus, ma anca se l’è inscì el Macron l’ha decidud de metèl pussee dur in quindes Region e ‘l Speranza l’ha confermad che ‘l tornarà dopo del 7 de sginer.

Anca quej che la voeulen el sann: el Fontana l’ha did, el Partid Democrategh l’ha did, i medegh l’han did… in d’un Pajes normal una mesura inscì arbitraria la saria sbatuda sgiò in di tribunai ma, brut de dì, Italia e Franza inn no inscì normal. El serviss per “dànn un segnal”. Pirla mi che credevi che i temp del Stat etegh che ne toeu via i libertà per educànn fussen fornid a Piazzal Loret in del 1945.

E sì, dem una desvegiada anca quej che pensaven che ‘l Macron el fuss un eroe de la libertà: per i standard franzes, che inn in sostanza “i estremista” e “i super estremista”, l’è anca un liberal. Inscì comè per i standard cecoslovach del 1968 el l’era Dubček. Ma, intant, l’ha metud ancamò la leva obligatoria, l’ha fad tuscoss per fermà di acord de liber scambi che ghe piaseven no ai so agricoltor… insoma, se voeurom paragonàll a ‘n politegh italian l’è ‘l Salvin. E l’è no una coincidenza che ‘l prim a meter ‘sta mesura chi, in Italia, el sia stad el Fontana.

A bon cunt l’è ciar che l’è ‘na stupidada pensà che ‘n comportament el vaga ben prima de ‘n ora X e dopo el sibia mal. Se (a havègh i daner) el po anca vesser sensad sarrà i bar dopo de ‘na certa ora per evità la movida (i assembrament inn un ris’c, ciar e patent) l’è inveci inutil sarrà i sgent in cà.

E, alora, perchè el fann? E perchè ‘l fann soratut quej che han gestid pesg la pandemia e che, oltra a fà la gara per i mesure pussee stupid, fann anca la gara per pussee de mort?

A pensi principalment per trè reson:

La prima l’è fà finta de fà ‘n quajcoss. Domà i statista poden permetès de digh ai so citadin “speciom un poo e ‘l fonzionarà” (‘n quajvun l’ha did Merkel?), menter che i politeghet deven semper fà finta de fà ‘n quajcoss, de passà mesure noeuve, inscì che se i robe vann ben l’è grazzia a lor e se vann mal l’è colpa nosta.

La segonda l’è de trovà un nemis: vun che ‘l va in sgir dopo de l’ora de polizzia, anca se ‘l fa no de mal a nissun, el po ciapàss la colpa de tut i mal e giustifegà anca pussee de mesure perchè “la sgent la rispeta no i regole”

La terza, conligada ai alter dò e deciarada, l’è de “fàgh capì ai sgent” che besogna stàgh atent. E l’è forsi la pussee importanta per capì che gh’è di Pajes indova che la politega la deveria lavorà al circh e no gestì el ben publegh.

Se regordom tucc la Merkel che l’ha spiegad in television i numer, i ris’c, la rava e la fava, con calma e lucidità. I todesch hann capid el problema. Nunch, inveci, gh’hem el premier che ‘l taca a fà di reclam comerciai del cashback intant che ‘l parla.

In d’un cert sens l’ora de polizzia a l’è la colazzion di perdent: un governo che l’è no bon de tutelà i sgent, l’è no bon de spiegàss e l’è no bon de ciapàss i colpe el fa, per fà finta de tutelà i sgent, havègh no de spiegàss e dà i colpe ai alter.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *