I vite di negher cunten. El prim senator negher l’hem elesgiud in Lombardia. Gh’hann fad del mal domà perchè l’è negher.
Inn trii fras che, in lombard, inn assee normal e senza nissun mal o penser razzista. Menter che in italian “negro” a l’è ‘na parolla pussee a ris’c, che despess l’è doperada in sens razzista. Anca per quella reson chì, un quajvun, el dopera “negher”, in italian, ‘me eufemism per “negro”.
Però gh’è de la sgent che, inscambi, la pensa che “negher” la sibia una parolla deperlee razzista, anca se doperada in lombard.
A la fin, el sann tucc, i lombard inn di razzista e donca se ciamen vun negher el gh’ha de vesser ofensiv. Giusta? No, propi per nagot!
E fà un penser del sgener l’è anca un zich… razzista.
Come disevom, negher a l’è doma un color, no un’ingiuria e l’è l’unega manera de ciamà el color dad de l’assenza di alter color: el gat de la sfortuna l’è negher, i vin scur inn negher, la scritura de l’inferno del Bonvesin l’è negra (a quell temp diseven Nigra) e quej che gh’hann la pell scura inn negher.
Ma l’è no un lassapassà per dìll semper: inscì ‘me riferìss a vun in italian ‘me “il nero” el po vesser ofensiv, l’istess el var in lombard.
Besogna no, però, considerà mal una parolla domà perchè in la lengua tecc la sona mal, sedenò, per evità el razzismo, se diventa di razzista.