Di scoeule de la Lombardia, ma anca del Veneto, in Emilia e in Piemont gh’hann de sarrà prima di ferie.
Perchè? Desgià che ‘l governo l’ha decidud de blocà i confin regionai la pupart di docent de la Bassitalia l’ha ciapad e l’è tornada a cà prima.
Granda festa in di cà di neoborbonegh, che adess pensen che senza de lor la Voltitalia la po no havègh un’istruzzion, menter che in di grup de pajes tachen a dàghela al teron.
Ma la colpa l’è no di sgent de la Bassitalia. La colpa l’è del concorson nazzional e de la centralizzazzion de la scoeula.
In Italia insegnà l’è gram
In Italia l’è no fazil deventà maester o professor. L’è propi una scerna de cariera: te gh’hee de ciapà i famos 24 CFU, tacà a insegnà (magara de l’altra part d’Italia) in suplenza o con la “messa a disposizzion”.
Poeu l’è tuta una loteria in tra graduatorie, concorson nazzionai e inscì via. Magara, ghe voeulen agn de instabilità e incertezza prima de havègh la catedra, agn indova che vun el proeuva nanca a meter di radis desgià che l’ann dopo el podaria vesser mandad de l’altra part del Stat.
Se gh’hem tant de meridionai in la scoeula l’è domà perchè in la Bassitalia ghe n’è men de lavorà privad: per un sgiovin de la Voltitalia el ghe convegn propi poch passà per ‘sto rebellot se ‘l po trovà de mej in del setor privad, menter che per un sgiovin meridional l’è pussee interessant.
Ma l’è no domà territori…
A bon cunt l’è no un gran problema se i docent inn per la pupart de la Bassitalia.
Anca quej che disen “ne insegnen la soa ideologia”: e violter sgent gh’hii de insegnàgh la vosta ai voster fioeui!
a mè prof de italian di scoeule medie la passava la pupart del temp a parlà mal del Berluscon, ma la m’ha no menad vers la sinistra politega, perchè podevi informàm e parlànn cont i mè sgent.
Se pensee de podè delegà tuscoss de l’educazzion di voster s’cet a la scoeula, gh’hii un problema. E, a bon cunt, la varietà di idee l’è semper bella.
El problema l’è che un sistema del sgener el po menà domà a ‘na class di docent catada foeura in tra el pesg di student.
E l’è no una mè tesi, l’è quell che l’ha descovert l’OCSE: la pupart di docent vegnen di student manch bravi.
Gh’hem de stupìss? No, a la fin vun che l’è bravo el fa prima a trovà in del setor privad e domà vun che ‘l faria no cariera el troeuva vantagios stàgh adree a tut quell che ‘l gh’è de fà per la catedra.
Lassom libere i scoeule
Però, ghe di Pajes indova anca i student boni voeulen insegnà.
Per la pupart, inn Pajes indova che ‘l gh’è no el sistema nazzional per catà foeura i docent.
In del Pajes indova che la ministra de l’istruzzion midema la pensa che in tuta Europa el ghe sia un concors ogni ann l’è ‘n secret sgresg, de dì no trop in sgir, ma svesineves un poo…
Svesineves… Pussee vesin…
In Europa squasi nissun el gh’ha el concorson. In di des Stat europee indova che i student inn pussee bravi in matematega, per esempi, nissun el fa concorson o graduatorie nazzional. I docent gh’han un titol de abilitazzion (despess l’è assee la laurea) e vegnen ciapad de la scoeula o de ‘n distret local.
El sugeriment de l’OCSE, tra l’alter, l’è propi quell: lassee che i scoeule sien libere de ciapà i docent che inn pussee adat a la soa situazzion.
El vegnarà no sgiò el mond
El soo quell che ‘n quajvun el dis in revard a ‘sti idee:
- Se la gh’è la ciamada direta la gh’è coruzzion
- Se ogni scoeula la ciapa i sò professor gh’è ‘l ris’c che i scoeule resten senza docent se ja troeuven no
- Res’ciom de valutà no domà i titol de ‘n docent
‘n quajvun, soratut in di sindacad, el parla come se ‘sto sistema el fuss l’inferno in terra, ma l’è ciar che l’è no inscì, a dimostràll inn tucc i Pajes indova che i robe fonzionen inscì.
Tra l’alter anca ‘sti tre criteghe, a bon cunt, inn no inscì fort.
Assunzion = coruzzion?
Per la prima poeudom dì ‘na roba: assunzion per scoeula l’è no per forza ciamada direta, ghe poden vesser – despess gh’inn, di sistema de assunzion interna e de garanzia.
Ma, soratut, me vegnaria de dì: l’è no el concorson una forma de vot de scambi cont i daner publegh? Del tipo “mi te doo el post fiss, ti te me deet el vot?”
A bon cunt, mi a preferissaria un sistema indova che crompàss la sgent l’è vietad che vun indova che l’è normal.
A Roma inn no inscì boni…
L’è vera, se i scoeule inn incaregad de fà i assunzion poden fàll mal e restà senza docent.
L’è però quell che ‘l capita tucc i agn, quand che ‘l sistema del ministeri el falliss e ‘l oblega i scoeule a ciamà sgent con di àlter mecanism.
Cont un sistema de assunzion direta, inveci, la scoeula la gh’ha no de specià perchè a Roma han decidud inscì: ciapen quej che gh’hann de besogn.
E se l’è bon, poden fagh un contrat a temp indeterminad senza specià la graduatoria o el concorson.
Esisten no docent semper boni…
Un bon docent in d’una calma scoeula de la Valtolina l’è no ‘n bon docent a Scampia.
L’è no assee insegnà ben, cunten tanc alter fator in del podè dì che un docent l’è bon per la soa class.
Incoeu, in del catà foeura un docent, cunten domà di numer, nient àlter
.Se i scoeule fussen liber, inveci, podarien deventà debon di presidi per el desvilup territorial a catà foeura i docent che se adaten mej ai necessità di sò alev.
Menter che incoeu l’è possibel che un sgiovin el sibia mandad in d’un rion cont un gran problema de bandon de la scoeula domà perchè l’ha avud un cert pontegg, anca se ‘l gh’ha nissun strument per lavorà in quella situazzion chì.
Per serrà..
Me despias dìll, ma gh’è nissuna reson per sostegnì el modell atoval che sien no politegh.
L’emergenza Coronavirus l’ha mostrad una mota di problema cont el modell centralizzad de scoeula, sia in la gestion (un quajvun l’ha did banch cont i rodell?) che in del personal.
L’è un sistema che ‘l fa mal ai docent pussee bravi, che inn tratad compagn di pesgior, ai student, e a la scoeula in del sò insema.
Perché gh’hem de fà i robe a l’italiana e fàss del mal?