El trist cinepanaton de Speranza che ne spiega perchè esisten i Paradis fiscai

Sem tucc inversad perchè el governo l’è ancamò drée a ciciarà per i regole de Denedal, regole che in la pupart d’Europa eren stad sgiamò decidud a metà november, e l’ha anca mudad i regole in cors d’oeuvera.

A bon cunt, però, l’è la realtà che i noster imprenditor viven tucc i dì.

In Italia la lesg la muda trop, l’è assee che ‘l ghe sia un zich de rebelot in sui social network, un event eclatant, ‘na ciamada de ‘n amis o ‘n minister che ‘l vœur fàss cognosser e borlen i regole, i acord e tutt quell che ‘l gh’è dree e sora.

La Fondazzion Heritage, in del sò report in su la libertà economega, l’è no inscì generosa con l’Italia e la parla di problema de la nosta magistratura in del fà respetà i dirit per via di longh temp e ‘l fad che i regole inn despess cambiad, insema a la nosta granda burocrazzia, juten no el Pajes a cresser.

I inscì ciamad Paradis fiscal, inveci, gh’han di lesg stabil. Tucc se lamenten di Pajes Bass, compagn che fussen una banca a ciel vert, ma in verità inn un Pajes desvilupad, cont un welfare de qualità. I sò pontesg in la categoria “rule of law” inn propi pussee volt che quei italian.

E ‘l var per tucc i Paradis fiscal, anca quej pussee piscinit compagn del Lussemborgh o del Liechtenstein: di regolls fazil, che cambien no inscì spess menen certezza, la certezza la mena impresa e desvilup, impresa e desvilup menen a benesser, benesser el mena a di tass pussee bass.

‘Sto cinepanaton diret del Robert Speranza l’è no àlter che una spiegazzion, in su la nòsta pell, de perchè i noster imprenditor preferissen spostàss foeura de l’Italia, anca a pagà chinscì i tass: perchè nunch fonzionom no.

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *