El Regn Unid n’ha insegnad comé sortì no de l’Europa

Mi a sont no el fan el pussee grand de l’Union europea. No a nivell ideologich, anzi, per quell la me pias fiss, ma prategh: i Stat darann no via la soa sovranità e delegarann domà quell che ghe convegn: inscì se troeuvom cont di paradoss compagn di Stat che gestissen la soa politega estera in di crisi internazzionai come voeuren lor ma guai a fà di acord comerciai senza la benedizzion di 27 intregh.

Anca se ‘l gh’è stad un bon acord el Regn Unid e l’Europa i britannegh hann, in di fad, tajad la pupart di sò ligam cont el Continent.

Ma el gh’haveva de vesser per forza inscì? No!

Perchè gh’è quater Stat che, anca se inn assee sovran, gh’hann di raport assee stregg con l’Union e inn Liechtenstein, Islanda, Norvegia e Svizzera.

A bon cunt, besogna fà subet una distinzion: Liechtenstein, Islanda e Norvegia inn in del Spazzi Economegh Europee, ciovè in pratega inn compagn di Stat de l’Union per una mota de roba, menter che la Svizzera l’è domà in l’EFTA, ciovè la Sociazzion Europea del Liber Scambi, pussee vari acord con Bruxelles. L’è la reson, per esempi, per la che un italian el po lavorà liberament a Vaduz ma no a Sargans.

Però, fina la Svizzera la resta pussee tacada a l’Europa del Regn Unid.

Onestament, a capissi no la necessità de s’cepà inscì durament i ligam cont i vesin e pussee important.

Un Stat che ‘l fonziona ben el po havègh di vantagg in del vesser foeura de l’Union: per esempi in del fà di noeuv tratad comerciai. In l’UE el gh’è de besogn del consens unanim, l’è no inscì per l’EFTA. Inscì, el tratad compagn del CETA per l’EFTA l’è in pee del 2009, menter che el CETA l’è in pee, provisoriament, del 2017.

Un quajvun el disaria “se domà l’Europa la gh’avess pussee de poder”. E se ‘l mè nono el gh’aveva la pertegheta l’era un tram, el derviva l’ATM e incoeu serom sciori: i Pajes compagn de la Francia a renonziaramm mai a la possibilità de obligà el rest de l’Union a crompà i sò prodot de la terra inveci che quei de foeura.

Ma la Brexit la revarda anca i persone e i aziende. E, gh’hoo de dìll, a son mia d’acordi cont i idee del governo ingles che varden con sospet a la libera circolazzion.

Ve cunti sù ‘na roba che l’è ligada propi a quella storia chi: fina ai agn ’90 el Liechtenstein el se faseva representà de la Svizzera. In quell period lì el Prenzip noeuv l’haveva decidud de gestì deperluu el Pajes l’ha fad entrà prima in l’ONU e poeu in del Spazzi Economegh Europee, inscì de permeter a la pupart de l’Europa de comercià cont el Prenzipad. La che economia l’è cressuda fiss, anca se in del Pajes el gh’era el secret bancari di agn ’20. A bon cunt, comercià liberament el fà mej che havègh i banche. E se gh’hii di dent sostitutiv l’è propi probabel che sien stad fad in del Prenzipad, per esempi. O se gh’hii un quajcoss de la Hilti, anca.

L’è vera, el Pajes pussee grand a vesser in l’UE senza vessèl a l’è la Norvegia, con poch men de 6 milion de abitant, menter che un Regn Unid cont i so 66 milion l’è ‘na bestia diferenta e la podaria dà un precedent important.

E se ‘l fuss quell che voeulom? A bon cunt, l’Union l’è voramai partida in grup trop diferent in tra de lor: un quajvun el voeur pussee de unità, un quajvun pussee de responsabilità, un quajvun pussee de daner de trasà, un quajvun el voeur fàss i sò robe.

L’è de temp che parlom de Europa a pussee velocità: una confederazzion forta de quej che voeulen e poeu via via a scalà, inscì de podè proietà la potenza europea pussee anca senza ‘n integrazzion poch vorzuda, soratut a l’Est.

Perchè inventàss una strutura noeuva quand che poeudom ciapà la strutura che gh’hem sgiamò e che la fonziona?

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *